miércoles, 24 de septiembre de 2014

S'obre una via federal al Regne Unit? (Per Mireia Esteva Saló)

En el Regne Unit pot obrir-se un procés interessant que podria culminar en el desenvolupament d'un estat federal, amb la incorporació en el procés no només d'Escòcia, sinó també de Gal·les, Irlanda del Nord i altres nacions que conformen la diversitat del país. Des del punt de vista democràtic la lliçó principal és la realització del pacte entre polítics


La democràcia significa respecte. Respecte a les idees de les diferents opcions i a la seva manifestació d'una forma pacífica en igualtat de condicions, sota el paraigües d'unes regles de joc pactades i amb compromís de seguir-les, per part de tots.
No podem parlar de democràcia quan no es donen el conjunt de condicions. Així, el món ens ha donat molts exemples en els quals es demostra que anar a votar, tot i que és condició necessària, no és suficient per garantir la democràcia. Per contra, alguns règims totalitaris solen ser hàbils en la manipulació dels referèndums i les votacions. Com a exemple, tenim els diversos referèndums que es van realitzar a Espanya durant l'època franquista, que no servien per res més que per a manipular i reforçar la propaganda del règim.



En el referèndum recentment realitzat a Escòcia, hi ha hagut aspectes millorables des del punt de vista tàctic, moltes diferències en relació al problema plantejat a Espanya amb el "dret a decidir" esgrimit pel govern català, i algunes lliçons a aprendre des del punt de vista del joc democràtic.
Pel que fa als errors de tipus tàctic, els adjudico sobretot a Cameron. Des del meu punt de vista va cometre un error en plantejar un referèndum davant de la possibilitat inicial de concedir més autonomia a Escòcia i un altre al supeditar la secessió d'una bona part del territori amb només un 51% dels vots. Amb la variabilitat de possibles resultats, demostrada en les diferents enquestes, s'hauria d'haver garantit més rotunditat en el resultat. Suposo que va pensar, erròniament que el sí i el no, no acabarien tan ajustats i d'aquesta manera acabava amb la permanent reivindicació del nacionalisme. Es va equivocar. No obstant això, penso que el Regne Unit pot obrir-se un procés interessant que podria culminar en el desenvolupament d'un estat federal, amb la incorporació en el procés no només d'Escòcia, sinó també de Gal · les, Irlanda del Nord i altres nacions que conformen la diversitat del país.
Des del punt de vista democràtic la lliçó principal és la realització del pacte entre polítics. Tinc enveja, però no perquè Escòcia hagi tingut la possibilitat de ser independent, sinó perquè els polítics han sabut afrontar els reptes amb les eines democràtiques i s'han assegut a parlar esportivament, negociar i pactar. És veritat que han corregut riscos, però han canalitzat la demanda. És important subratllar el respecte cap als resultats demostrats pels polítics: Cameron prometent més autonomia i Salmond en el seu compromís a no plantejar futurs referèndums. És un exercici de responsabilitat política que els honora.
Pel que fa a les condicions de realització, convé destacar alguns aspectes rellevants que formen part de les garanties democràtiques: el temps i els mecanismes informatius. El temps perquè han anat sense presses, per garantir en dos anys, el sediment de les idees i disminuir al màxim els possibles vaivens emocionals durant el procés, permetent la publicació d'estudis objectius per a ambdues opcions. D'altra banda, cal destacar la impecabilitat en el comportament dels mitjans de comunicació públics, que han sabut garantir la neutralitat del procés.

Els polítics escocesos han sabut afrontar els reptes amb les eines democràtiques i s'han assegut a parlar esportivament, negociar i pactar


Analitzant tot això, a contrastar-ho amb la nostra situació, és quan sento enveja del Regne Unit,:
En primer lloc, tenim una Constitució més oberta que les del nostre entorn, que permet la seva modificació. Hi ha un ampli reconeixement per part de la ciutadania pel que fa al procés de la Transició, ja que tot i modèlic en molts aspectes, requereix ser avaluat  i corregir allò que no ha funcionat, per aconseguir un major control i aprofundiment democràtic. A més, hi ha una proposta oberta de modificació del model d’Estat per part d'un dels dos partits majoritaris a Espanya, en el sentit de fer d’Espanya un país federal. En aquest marc, sorprèn la minvada talla política dels nostres dirigents. Efectivament, els polítics es trien per resoldre els problemes, no per generar-o maximitzar. En comptes de seure a negociar, els ciutadans hem vist com els polítics es mantenien ferms en les seves conviccions, sense fer el més mínim intent d'escoltar, negociar, acostar postures i buscar solucions entre totes les forces polítiques.
Hem sentit que el referèndum és il · legal i la llei de consultes que ho permet no. Hem sentit que la millor opció és una declaració unilateral d'independència o l'aplicació "tabula rasa" de la llei. Hem sentit que votar és democràcia però hem assistit impassibles a confondre la necessitat de votar manifestada per una àmplia majoria de ciutadans catalans, amb un sentiment independentista que no estava al programa polític dels nostres governants. Hem també, assistit a una manifestació profunda de dèficit democràtic per part de mitjans de comunicació públics, decantant descaradament cap a l'opció independentista, recordant foscos i tristos temps anteriors a la Transició democràtica. Hem sentit que calia ser ràpids a la consulta, no fos que el temps ens portés veus dissidents, major contrast informatiu i canvis en els sentiments i sentit del vot. Tristesa és el que sento. Tristesa en veure com l'oportunisme polític es mostra tan descarnat i tan mancat d'aquella qualitat fonamental de la qual presumeix: el sentit democràtic.

Esperem que Escòcia ens faci reflexionar amb grandesa de mires i ens ajudi a créixer com a país. Busquem el positiu per emular i el negatiu per no caure, conservem el que hàgim de conservar i siguem valents per canviar el que faci falta. Tenim les condicions per aconseguir-ho si ens ho proposem, només cal voluntat de diàleg i ganes de construir.

No hay comentarios:

Publicar un comentario