FEDERALISTES 2030-2050: "Una Europa federal per combatre la competència fiscal a la baixa" (per Eugenia di Pólito)

A Europa ens trobem actualment amb diversos desafiaments, anomenar-los tots seria fer una llista ben llarga, i és per això que és important crear un ordre de prioritats en l’agenda política i en el debat públic sobre què es essencial tractar i quan. En els últims anys, el focus del debat s’ha posat en el canvi climàtic, la pandèmia, per raons òbvies en els darrers dos anys, l’eficiència energètica i la inflació, la digitalització, la recuperació econòmica, la migració (tot i que val a dir, molt puntualment), i per últim la competència fiscal.

Malauradament, també és un tema que es tracta de manera puntual, quan hi ha una reforma la vista o quan apareix una nova data que posa en relleu les grans diferències entre les contribucions d’empreses i persones físiques. I és en aquest moment quan tornem a replantejar-nos si ho estem fent bé, i realment tenim un sistema fiscal just, progressiu i eficient.

És ben sabut que la resposta clau per implantar un sistema fiscal que satisfaci a tots els agents econòmics i polítics és complicat. De fet, sembla gairebé impossible, ja que si analitzem els diversos sistemes que trobem al món, a tots hi trobarem, molt probablement, un tret millorable. I Europa no n’és l’excepció.

Com a dada, a nivell global portem anys observant la tendència a la baixa que segueix l’impost sobre societats, l’impost que grava els beneficis de les corporacions privades. Aquest impost ha disminuït anualment, i si res canvia, així ho seguirà fent, a tot el món, és una tendència global. Naturalment, a Europa també trobem aquest patró fiscal, qüestió que posa en relleu que la regió busca atraure capital a través d’allotjar les grans empreses i poder així injectar a l’economia europea un ingrés extra.

Però, quin és el motiu d’aquesta tendència a la baixa? En primer lloc, donada la globalització, en els últims anys ha augmentat el nombre d’empreses multinacionals. Algunes d’aquestes empreses, cal recordar, poden arribar a tenir uns ingressos superiors al PIB de certs països petits, expandeixen les seves operacions a través de diversos països: localitzant normalment les seus en aquells més desenvolupats i la manufactura en d’altres en vies de desenvolupament, donats els seus avantatges en els costos. Aquestes empreses multinacionals, cada vegada més tecnològiques, tenen una gran capacitat de moure el seu capital, tret que els permet, en cas de no resultar suficient les condicions fiscals d’un país, poder marxar al país veí sense grans complicacions. Aquesta situació crea, com és evident, una gran competència entre els països, que entraran en guerres fiscals per tal d’oferir les millors condicions fiscals i atraure aquestes multinacionals. En el context d’Europa, ens trobem exactament amb aquesta situació, alguns estats aconsegueixen emportar-se el “premi” allotjant grans multinacionals donades les oportunitats que els brinden.

Així doncs, en el llarg termini, ens trobem com a Europa s’ha disminuït considerablement l’impost de societats gravat a les corporacions, arribant a una mitjana del 20% que es tributava al 2020, en comparació amb gairebé el 45% al 1980. En quaranta anys, s’ha rebaixat a més de la meitat, tal i com veiem en la gràfica a continuació.

Font de la gràfica: TaxFoundation

Per què una Europa federal hi podria fer front? En fet d’actuar de forma conjunta com una Federació, tenint una legislació en comú tota la Unió Europea, dotaria la regió d’un caràcter més fort i resistent vers les exigències de les grans corporacions. El poder d’Europa, donat el seu extens i divers mercat, el poder adquisitiu de la població, i els patrons de consum europeus, són una gran oportunitat per a les grans corporacions, a qui també els interessa el mercat europeu. Sota una Federació, Europa tindria les eines necessàries per negociar una política fiscal justa i progressiva, que no sigui absorbida pel consumidor final i que permeti a la regió finançar les polítiques i la despesa públiques.