Ahir diumenge milers i milers de persones van sortir als
carrers de Barcelona per rebutjar la reforma de les pensions impulsada pel
Govern central i per dir no a uns pressupostos, tant estatals com autonòmics,
que són antisocials. En el marc de la convocatòria de la Confederació Europea
de Sindicats a tota Espanya van tenir lloc diverses mobilitzacions en els
darrers dies. A Catalunya les mobilitzacions han estat especialment actives: de
dijous fins ahir milers de persones s'han manifestat a Mataró, Vic, Sabadell, Terrassa,
Tortosa, Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona.
Amb el punt de partida situat a Passeig de Gràcia amb el
carrer Aragó, la manifestació ha baixat fins a Pla de Palau, on s'ha llegit el
manifest. La manifestació ha clamat contra uns pressupostos que incorporen unes
retallades que, en un moment de crisi i de greus dificultats per a molta gent,
empitjoren la situació i carreguen el pes de la sortida de la crisi en aquells
que menys recursos tenen: taxes universitàries desorbitades, pressupost
d'educació a nivells de 2006, tancament de Centres d'Atenció Primària als
municipis, retallades en polítiques d'ocupació... És així com Artur Mas pretén
sortir de la crisi?
A aquestes mesures li hem de sumar les lleis que Mariano
Rajoy està impulsant: des d'una llei d'educació que ens farà retrocedir als
anys del franquisme fins a la prohibició de l'avortament lliure, passant per la
reforma laboral, la reforma de les pensions i les lleis repressives que volen
limitar la llibertat d'expressió de la ciutadania espanyola.
I són preocupants els intents que fan tant Mariano Rajoy
com Artur Mas per amagar les seves polítiques. El primer tornant a posar en
portada dels mitjans de la caverna el conflicte amb Gibraltar. I el segon
prorrogant els pressupostos de 2013 per “dignitat nacional” (és a dir, per
evitar el debat i control parlamentari dels comptes de la Generalitat i
disposar de carta blanca per retallar). O votant al Parlament, el mateix dia
que els pressupostos, la famosa resolució que demanarà al Govern central la
delegació de la competència de convocatòria d’un referèndum.
De motius per sortir al carrer, doncs, n’hi ha molts. Tot
i així sembla que costa. Dóna la sensació que sempre som els mateixos i el número
de persones manifestant-se no creix a cada mobilització. Potser és per la
frustració causada per anys seguits de retallades, de Governs insensibles i
sords a les demandes de la ciutadania. Per la sensació que la lluita no serveix
per res. O perquè hi ha moltes famílies que no es troben en la misèria més
absoluta gràcies a la pensió de l’avi o l’àvia. I uns mitjans que oculten
mobilitzacions socials i sobreexposen mobilitzacions patriòtiques no ajuden.
Tot i així no podem rendir-nos perquè tenim molta feina per fer. Ja no només
per dir que no volem que es retalli el pressupost d’educació o de sanitat; ha
arribat un punt en el que hem de començar a pensar en la reconstrucció de tot
allò que la crisi i els Governs que l’han gestionat han destruït.
I la lluita no s'atura aquí. S'ha fet una crida a la
manifestació del dilluns 25 de novembre, a les 19h a Rambla Canaletes, pel Dia
Mundial contra la Violència de Gènere. Aquesta convocatòria és especialment
important en un moment on s'està atacant el dret de les dones a decidir
lliurement sobre el seu cos. La lluita continua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario