Independentista a la meva manera (per Mireia Esteva)

La manera d’influir en el món no passa per obrir fronteres ni anar sols, sinó per construir col·lectivament un planeta millor. Cal lluitar per un país capaç d’associar-se amb altres per aconseguir vèncer de forma global els  problemes que ens afecten a tots

Mai m’han agradat les fronteres ni la proliferació d’estats. Tampoc no m’agraden els estats que es fan forts perseguint les minories, educant ideològicament els infants, homogeneïtzant els mitjans de comunicació o desprotegint als ciutadans. Tampoc no m’agraden els himnes que incentiven els ciutadans a la guerra ni la gent que es baralla per defensar les banderes i s’oblida de les persones.

M’agraden els estats que tenen lleis que cuiden de la seva gent, que reparteixen la riquesa i vigilen per la igualtat d’oportunitats dels seus ciutadans i m’agraden els polítics que se senten responsables davant dels ciutadans. M’agraden els estats capaços de generar economies d’escala amb altres estats. M’agraden els estats que actuen amb transparència i rendeixen comptes als ciutadans i s’alien per lluitar contra les guerres, les màfies, els paradisos fiscals i la conservació del planeta.

Sóc feliç de creuar Europa sense fronteres, sense trobar-me policies que m’escorcollen la maleta i em pregunten per quina raó vull viatjar i em tracten amb desconfiança. Sóc feliç de viatjar per tot el món amb euros i sense necessitar de canviar de moneda. Em sento orgullosa de pertànyer a un país on el benestar i la igualtat d’oportunitats dels seus ciutadans es un valor que cal conservar i defensar: sanitat, educació, atur o pensions. Sóc feliç de pertànyer a un país on hi ha el divorci, el matrimoni homosexual, la llei d’igualtat o la protecció al discapacitat. Sóc feliç de pertànyer a un dels països més descentralitzats del món, i on qualsevol pot expressar les seves idees sense ser insultat, perseguit, marginat ni encarrellat. Sóc feliç sentint que la meva identitat no correspon al territori sinó a la meva experiència personal. M’agrada pensar que visc en un país on hi arriba gent de tot el món a conèixer-nos i a viure-hi. Sóc feliç quan vaig a comprar i trobo productes d’arreu i tinc molt on escollir. Sóc feliç de viure en un país on hi conviuen i s’ensenyen diferents llengües que s’enriqueixen mútuament i on la cultura s’entén com a lliure expressió creativa dels seus ciutadans.

Em sento independent quan tinc opcions on escollir, on puc opinar com em sembli més adient sense sentir-me malament o haver-me de justificar, on els corruptes son denunciats, jutjats i condemnats de forma justa. Em sento més independent quan tinc accés a totes les opinions expressades lliurement i puc escollir amb llibertat la que millor em representi. Em sento independent quan em solidaritzo i no em tanco en les meves parets de vidre. Em sento independent quan puc escollir entre varietat de productes que venen d’altres llocs. Sóc més independent en un estat que junt amb altres estats vigili perquè la riquesa es reparteixi, perquè disminueixi la meva feblesa al davant els poderosos, on prevalgui el benestar i la solidaritat al davant l’enriquiment il·lícit i el poder de les minories i on puc escollir la meva pròpia manera de viure. Estic convençuda que la divisió i compartimentació només afavoreix als cacics i poderosos, que campen al seu aire quan la societat es feble.

Y com aquesta es la meva idea de la independència posaré la mirada més enllà del meu petit món i  lluitaré a la meva manera per disminuir les fronteres i l’aïllament dels territoris; lluitaré per ajudar als desfavorits i les minories; lluitaré perquè els grups de poder local tinguin un contrapès que els controli; lluitaré per la llibertat d’opinió i la protecció de la diversitat; lluitaré per un país que sigui capaç de resoldre els problemes que ens afecten mitjançant la negociació política i el diàleg i on el respecte a la llei sigui un valor. Lluitaré per un país capaç d’associar-se amb altres per aconseguir vèncer de forma global els  problemes que afecten a tota la humanitat, amb sobirania compartida.
No visc cap moment especial ni tinc la compulsió de “fer història”, simplement els humans sempre hem hagut de vigilar perquè ningú ens desposseeixi per la força o amb enganys dels drets que com a persones iguals i lliures ens mereixem. La nostra intel·ligència com a humans ha crescut quan hem estat capaços de generar sinergies i associar-nos. Ara més que mai, la manera d’influir en el món no passa per obrir fronteres ni anar sols, sinó per construir col·lectivament un planeta millor on hi capiguem tots.