miércoles, 5 de febrero de 2014

Federalisme com a projecte europeu de llarg abast (per Francesc Esteva)

Si aconseguissin la independència de Catalunya, on estaríem? Durant els períodes transitoris inevitables ens aniria bé als catalans? Es fàcil trencar lligams, però, és fàcil tornar-los a crear?


Fa uns quants anys que vaig dient que Catalunya serà segons siguem capaços de construir Europa. Si som capaços de fer avançar Europa cap a una Europa federal, Catalunya podria jugar un paper com el que a mi m’agradaria. Si no, ens quedarem en una situació de indefinició-frustració com quasi sempre hem tingut. Molts m’han titllat d’utòpic i tenen part de raó perquè és obvi que aquest camí no és fàcil. Però, jo crec en el federalisme perquè és un pas que va en la direcció adequada, anar federalitzant Europa. Acostar-nos a l’estructura alemanya em sembla un camí prometedor. Després tornaré al tema però deixin-me primer fer unes pinzellades sobre l’actual implosió independentista.


El federalisme és un pas que va en la direcció adequada: és obrir canals de diàleg absolutament necessaris i ens situa a la mateixa línea dels lands alemanys en la futura Europa


Ara, quan el nacionalisme i l’independentisme semblen agafar empenta, la meva proposta em sembla més vàlida que mai. La política per a mi és l’art de fer possible el que un creu millor per a tots. Doncs bé, avui els defensors de la independència ens proposen un camí que, segons ells mateixos, ens porta a un carreró sense sortida perquè no creuen que puguin aconseguir els seus objectius negociadament. I aleshores ens proposen unes eleccions plebiscitàries per tornar a guanyar les eleccions i anar tirant. 
I a llarg termini, on anem? Al meu entendre anem cap a governs del lament que no sol.lucionen cap dels problemes greus que tenen els ciutadans. I si se’n sortissin? Si es fa un referèndum i el guanyessin de forma aclaparadora i aconseguissin la independència de Catalunya, on estaríem? Defensaríem la creació de tots aquells estats europeus que volguessin crear-se? Per tornar a ser estat d’Europa, necessitaríem el consens de tots els països europeus, i remarco que de tots (inclosos aquells amb qui hem lluitat per aconseguir tenir el nostre, i dic aquells perquè això no sols inclou Espanya).  S’aconseguiria fàcilment? I durant els períodes transitoris inevitables ens aniria bé als catalans? Es fàcil trencar lligams, però, és fàcil tornar-los a crear?
Retorno a la meva proposta. A llarg termini l’objectiu que proposo són uns estats federals europeus. És obvi que  els estats que es ferderaran a un primer nivell seran els estats actuals. Però, la pregunta és, a quin nivell quedaran els actuals lands alemanys? Desapareixeran o tindran un paper important a Europa? En aquest marc, tindrà importància o no ser un land federat en l’estructura d’Espanya? Avui un tant per cent important dels espanyols i dels catalans (vegis les darreres estadístiques sobre el tema) estarien d’acord en donar a l’estat una estructura federal. Treballar en aquesta direcció  té al meu entendre avantatges claus: primer és obrir canals de diàleg absolutament necessaris; segon hi ha indicis  que aquest camí té recorregut (té bastantes possibilitats d’èxit si aquí aconseguim tenir un gruix sufficient de gent a favour, tenint en compte que almenys el PSOE hi és receptiu); i tercer (molt important per a mi) ens situa a la mateixa línea dels lands alemanys en la futura Europa. Per tant ens situa al menys en un segon nivell de federació europea. Per això, perquè és viable i ens situa en un camí de llarg recorregut, en una perspectiva positiva a llarg termini sense incerteses de ruptures, per això sóc federalista. Per acabar voldria remarcar que aquesta posició és hereva de la tradició de l’esquerra catalana que no ha estat mai nacionalista sinó catalanista (i avui això vol dir no crear nous estats que a més Europa no crec que vulgui, sino federar zones per propiciar acords).
Deixin-me afegir que a més crec que si volem que no ens arribi una nova crisi encara més letal que la que patim actualment, hem d’aconseguir uns organismes reguladors a nivell global i uns acords que ens assegurin que la riquesa no tindrà un nivell de repartiment injust, que som capaços de crear uns mecanismes que assegurin un retorn als nivells de repartiment de la riquesa (o en un sentit negatiu de desigualtat) més apropats als que es varen aconseguir en les èpoques de l’estat del benestar. I per tot això torna a ser necessari una Europa unida econòmicament però també políticament. I nosaltres hi podem col.laborar unint, federant-nos, no trencant  allunyant-nos, encara que sigui temporalment, d’Europa.

Francesc Esteva és matemàtic

No hay comentarios:

Publicar un comentario