lunes, 25 de noviembre de 2013

Una gran manifestació a Barcelona tanca un cap de setmana reivindicatiu (Per Eloi Cortés)

Ahir diumenge milers i milers de persones van sortir als carrers de Barcelona per rebutjar la reforma de les pensions impulsada pel Govern central i per dir no a uns pressupostos, tant estatals com autonòmics, que són antisocials. En el marc de la convocatòria de la Confederació Europea de Sindicats a tota Espanya van tenir lloc diverses mobilitzacions en els darrers dies. A Catalunya les mobilitzacions han estat especialment actives: de dijous fins ahir milers de persones s'han manifestat a Mataró, Vic, Sabadell, Terrassa, Tortosa, Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona. 



Amb el punt de partida situat a Passeig de Gràcia amb el carrer Aragó, la manifestació ha baixat fins a Pla de Palau, on s'ha llegit el manifest. La manifestació ha clamat contra uns pressupostos que incorporen unes retallades que, en un moment de crisi i de greus dificultats per a molta gent, empitjoren la situació i carreguen el pes de la sortida de la crisi en aquells que menys recursos tenen: taxes universitàries desorbitades, pressupost d'educació a nivells de 2006, tancament de Centres d'Atenció Primària als municipis, retallades en polítiques d'ocupació... És així com Artur Mas pretén sortir de la crisi?
A aquestes mesures li hem de sumar les lleis que Mariano Rajoy està impulsant: des d'una llei d'educació que ens farà retrocedir als anys del franquisme fins a la prohibició de l'avortament lliure, passant per la reforma laboral, la reforma de les pensions i les lleis repressives que volen limitar la llibertat d'expressió de la ciutadania espanyola.
I són preocupants els intents que fan tant Mariano Rajoy com Artur Mas per amagar les seves polítiques. El primer tornant a posar en portada dels mitjans de la caverna el conflicte amb Gibraltar. I el segon prorrogant els pressupostos de 2013 per “dignitat nacional” (és a dir, per evitar el debat i control parlamentari dels comptes de la Generalitat i disposar de carta blanca per retallar). O votant al Parlament, el mateix dia que els pressupostos, la famosa resolució que demanarà al Govern central la delegació de la competència de convocatòria d’un referèndum.   
De motius per sortir al carrer, doncs, n’hi ha molts. Tot i així sembla que costa. Dóna la sensació que sempre som els mateixos i el número de persones manifestant-se no creix a cada mobilització. Potser és per la frustració causada per anys seguits de retallades, de Governs insensibles i sords a les demandes de la ciutadania. Per la sensació que la lluita no serveix per res. O perquè hi ha moltes famílies que no es troben en la misèria més absoluta gràcies a la pensió de l’avi o l’àvia. I uns mitjans que oculten mobilitzacions socials i sobreexposen mobilitzacions patriòtiques no ajuden. Tot i així no podem rendir-nos perquè tenim molta feina per fer. Ja no només per dir que no volem que es retalli el pressupost d’educació o de sanitat; ha arribat un punt en el que hem de començar a pensar en la reconstrucció de tot allò que la crisi i els Governs que l’han gestionat han destruït.
I la lluita no s'atura aquí. S'ha fet una crida a la manifestació del dilluns 25 de novembre, a les 19h a Rambla Canaletes, pel Dia Mundial contra la Violència de Gènere. Aquesta convocatòria és especialment important en un moment on s'està atacant el dret de les dones a decidir lliurement sobre el seu cos. La lluita continua. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario