La unitat nacional i la federació canadenca (per André Lecours*)

Com federació multinacional, Canadà sempre experimentarà tensions. Un bon 30% dels quebequesos dóna suport a la independència de la província i és poc probable que aquest nombre hagi de baixar en el curt termini

És la federació canadenca més forta o més feble després de dos referèndums sobre la independència del Quebec? Una forma de respondre a aquesta pregunta és  dir que la independència del Quebec sembla menys probable que en qualsevol moment en els últims 30 anys, com ho demostra la història de les més recents (2014) eleccions del Quebec. 

En sortir d'una situació de govern en minoria, el secessionista Partit Quebequois (PQ) es veia en una bona posició per guanyar una majoria d'escons a l'Assemblea Nacional  a l'inici de la campanya electoral. No obstant això, quan la independència va ser portada al capdavant de la campanya pel candidat estrella del PQ, l’empresari bilionari Pierre-Karl Péladeau, el suport al PQ començar a davallar. Al final, el federalista (partidari de la presència contínua del Quebec a la federació canadenca) Partit Liberal del Quebec va guanyar la majoria d'escons a l'Assemblea Nacional. Per tant, no hi ha cap possibilitat d'un referèndum sobre la independència en el futur proper. 

A mitjà termini, les probabilitats per al PQ d’obtenir tal referèndum no són bones. El referèndum de 1980 va tenir lloc poc després de la Revolució Tranquil · la i es va lliurar a la idea de l'emancipació lingüística i socioeconòmica dels quebequesos francòfons. El focus de la part "sí" en el referèndum 1995 va ser el fracàs de les negociacions constitucionals de la dècada de 1980 i principis de 1990 dirigides a assegurar la signatura del Quebec a una llei constitucional (implementada en 1982) a la qual no havia donat suport. Després que els francòfons hagin ascendit als més alts nivells de l'estructura econòmica del Quebec, gaudint d'una forta protecció legislativa pel nostre idioma i aparentment ja no tan molestos pels fracassos de la política mega-constitucional al Canadà, és difícil veure el que podria mobilitzar de manera efectiva la majoria dels quebequesos a donar suport a la independència en un referèndum. D'altra banda, l'enfocament del federalisme de l'actual govern conservador al poder des de 2006, abstenint-se de la creació de nous programes nacionals  pan-canadencs  centrant-se en les àrees clares de la jurisdicció federal com la defensa, la ciutadania i el dret penal, pot haver ajudat a soscavar l'opció secessionista .

És la federació canadenca estable, llavors? Com federació multinacional, Canadà sempre experimentarà tensions. Un bon 30% dels quebequesos dóna suport a la independència de la província i és poc probable que aquest nombre hagi de baixar en el curt termini. Fins i tot entre els quebequesos que donen suport a la posició de la província en la federació canadenca, aquest suport no és incondicional i, per a la majoria, l'status quo no és l'opció constitucional afavorida: una federació més descentralitzada reconeixent la nació quebequesa és una opció més atractiva. D'altra banda, la intensitat de l'afecció quebequesa respecte al Canadà ha anat disminuint en els últims anys.

*André Lecours és professor (University of Ottawa) i Scientific director de L’idée fédérale, el think-tank no partidista basat a Montreal que cerca promoure discussions de la idea, el principi i les pràctiques del federalisme.