Quan parlem de república hem de parlar de democràcia participativa, d’educació pública, lliure, gratuïta i laica, de salut per a tothom des de la xarxa pública, des de la concepció que la pau pot crear vida, riquesa i futur, mai la guerra. Des de la convicció que el camí històric que hem fet junts les persones i pobles que vivim a Espanya ha de continuar en el present i en el futur, com el gran objectiu
El
debat sobre república és un debat pendent. Tot i que hi ha un ampli nombre de
federalistes d’esquerres que es declaren republicans i republicanes obertament,
aquest debat a Catalunya i a la resta de l’estat, és avui una assignatura
pendent i necessària.
El
canvi de model d’estat no és una qüestió de forma sinó de contingut. El pas de
monarquia a república va lligat a un canvi de model, que garanteixi i
aprofundeixi els drets de la seva ciutadania.
El republicanisme des del seu naixement no va ser només una idea inspirada preferentment en la forma electiva del cap d’estat sinó una concepció d’ordre polític basada en principis com la democratització de la vida pública, el sufragi universal i l’eliminació dels privilegis socials
Quan
parlem de república hem de parlar de drets i obligacions, de democràcia
participativa, d’educació pública, lliure, gratuïta i laica, de salut per a
tothom des de la xarxa pública millorada i articulada, des de la concepció que
la pau pot crear vida, riquesa i futur, mai la guerra, des de la convicció de
que el camí històric que hem fet junts les persones i pobles que vivim a
Espanya, ha de continuar en el present i en el futur, com el gran objectiu.
La
República és una concepció d’Estat que es caracteritza per uns determinats
principis, valors, continguts, funcionament institucional i vinculació a la
realitat social de la qual emana com a representació lliurement consentida. És
el que es pot anomenar Democràcia Republicana, i en aquest sentit, es pot vincular
a la definició que sobre república estableix la Constitució de la II República
Espanyola, que defineix a Espanya com a “una República democràtica de
treballadores i treballadors de tota classe que s’organitza en règim de
llibertat i justícia”.
La República
del segle XXI, ha de respondre a les característiques del nou capitalisme
global, i per tant no pot ser una simple continuïtat de la segona.
Per
què plantejar com alternativa una República? Per tres raons: l’herència
republicana, l’esgotament de la transició i la crisi econòmica – financera
lligada a la crisi de model d’estat.
El
republicanisme des del seu naixement no va ser només una idea inspirada
preferentment en la forma electiva del cap d’estat sinó una concepció d’ordre
polític basada en principis com la democratització de la vida pública, el
sufragi universal, l’eliminació dels privilegis socials, l’atenció a les
diferencies socials i la separació de l’església i l’estat. El republicanisme
va fer una aposta per la cultura i l’educació pública, la supressió de
l’esclavitud, l’augment del pes específic dels ajuntaments a l’estructura de
l’estat, el sufragi universal per a les dones, la reforma agrària,
l’Ensenyament i la cultura, la Pau (article 6 de la constitució), els drets de
les dones, el divorci, la legalització de l’avortament i la despenalització de
l’adulteri. Va representar també un avenç en la consecució de majors graus
d’autonomia política de les nacionalitats històriques de l’estat espanyol.
L’actual model constitucional planteja dificultats per avençar cap un Estat Federal i sobretot consolida per la porta falsa la monarquia com a forma d’estat sense consulta prèvia
Actualment
vivim l’esgotament de la transició. Es va pactar una constitució que
conté alguns articles contradictoris entre sí. Per exemple el art.14 es
incompatible amb el 56 i el 57 i dóna una ambigüitat calculada a l’hora del
tractament a les regions i nacionalitats. Ambigüitat que ara veiem planteja
dificultats per avançar cap un Estat Federal i sobretot consolida per la porta
falsa la monarquia com a forma d’estat sense consulta prèvia, així com una llei
electoral antidemocràtica.
La
monarquia expressa, no només simbòlicament, sinó pràcticament, el poder de les
oligarquies financeres i empresarials, que dominen entre 1.400 famílies el 80%
del PIB, i sota d’aquesta hegemonia s’han donat retrocessos en drets polítics,
socials, laborals, econòmics, mediambientals, deixant en paper mullat els drets
més importants imposats en el seu dia a la Constitució Espanyola.
L’actual
crisi econòmica capitalista, les contradiccions acumulades pel procés autonòmic
i la pintoresca llei successòria, la corrupció econòmica i del sistema jurídic,
la creixent desigualtat social poden crear l’oportunitat per un qüestionament
de tots aquests dèficits i, per tant, de la forma d’Estat.
Ara
es tracta d’avançar cap a un nou model d’estat federal, solidari i republicà.
Hem
d’apostar per altres valors, per una altra forma d’estructurar l’estat, perquè
la ciutadana i el ciutadà siguin subjectes actius de la vida política, per
l’austeritat en la gestió dels recursos, per un model federal carregat de
solidaritat i d’igualtat en els territoris, per dotar de major democràcia a les
institucions de l’Estat, per la transparència a la gestió i per dotar a la
ciutadania de majors possibilitats de participar en l’acció política
quotidiana.
Ni
independentisme ni immobilisme. Hem d’avançar junts en un únic procés
constituent cap a la tercera república.
No hay comentarios:
Publicar un comentario