Jordi Pujol: Història d’una obsessió (per Siscu Baiges)

Com més posàvem en evidència la corrupció i el nepotisme que suposaven els beneficis i contractes que obtenien els fills del president a través de CiU, més vots obtenia aquesta coalició. Vam intentar fer un llibre seriós, periodístic, equilibrat. El van publicar el 1991. Sencer no. Va desaparèixer un capítol. Precisament, el que dedicàvem als negocis de la dona del president Pujol, els seus fills i els cercles més propers a Jordi Pujol

Un bon dia em van contactar els de “Ediciones Temas de Hoy”. Amando de Miguel i José Luis Gutiérrez acabaven de publicar  en aquesta col·lecció de l’Editorial Planeta “La ambición del César”, un llibre que portava el subtítol suau de “Un retrato político y humano de Felipe González”, però que, en realitat, era un atac brutal contra l’aleshores president del Govern espanyol. El deixaven de volta i mitja, no li perdonaven cap insult ni menyspreu. No era un llibre sobre Felipe González. Era un llibre contra Felipe González.

Volien que en féssim un del mateix to contra Jordi Pujol. Ens ho demanaven a Jaume Reixach i a mi. Ambdós havíem escrit, conjuntament amb Enric González, “Banca Catalana, más que un banco, más que una crisis”, publicat el 1985. A mi em feia molta mandra, perquè ja portàvem uns quants anys denunciant les irregularitats i corrupcions vinculades al Govern de Jordi Pujol des de les nostres trinxeres periodístiques i semblava un exercici inútil. Fins i tot, contraproduent. Com més posàvem en evidència aquestes corrupcions (inclòs el nepotisme que suposava els beneficis i contractes que obtenien els fills del president a través de les administracions que governava CiU) més vots obtenia aquesta coalició i millors resultats li auguraven les enquestes.

No m’hi vaig saber negar. Això sí, vam intentar fer un llibre seriós, periodístic, equilibrat. No un pamflet. Vaig témer que als editors no els agradés aquesta opció i que haurien preferit una dosi major d’improperis, però van publicar el llibre el 1991. Sencer no. Va desaparèixer un capítol. Precisament, el que dedicàvem als negocis de la dona del president Pujol, els seus fills i els cercles més propers a Jordi Pujol. Van dir que temien que ens/els ploguessin querelles pel que havíem escrit.

M’obsessionava que essent tant evident com era que no jugava net ni amb els diners de Banca Catalana ni amb els dels contribuents catalans, tothom fes com qui escolta ploure

Aquell capítol se l’ha menjat el pas del temps. No en conservem cap arxiu. Han passat més de vint anys. M’hauria agradat repassar-lo ara. M’agrada pensar que si s’hagués publicat aquell capítol potser no s’hauria arribat on som ara. Aleshores, tot plegat parlàvem de Marta Ferrusola posant plantes de la seva empresa en algunes conselleries, d’alguns fills rebent contractes d’administracions governades pel grup polític que presidia el seu pare i dels consellers i diputats que compaginaven la seva funció pública amb els negocis privats.

Però no em faig gaire il·lusions. Jaume Reixach va seguir, pràcticament sol, la denúncia d’aquells fets i tots els posteriors que va anar descobrint. La magnitud dels negocis de la família Pujol han assolit magnituds estratosfèriques. Finalment, ens hem topat amb una confessió de Jordi Pujol que ens ha deixat bocabadats a tots.

Quan vaig deixar de costat el periodisme d’investigació per endinsar-me en el periodisme social i solidari, vaig tenir la certesa que abandonava Reixach a la seva sort. A partir d’aleshores, les amenaces i les querelles serien només per ell. Li estic en deute i crec que Catalunya, també.

Algú va jugar amb el títol del llibre i va dir que l’obsessió no la tenia Jordi Pujol sinó en Jaume i jo. Era mitja veritat. L’obsessió de Pujol era inqüestionable, però a mi m’obsessionava que essent tant evident com era que no jugava net ni amb els diners de Banca Catalana ni amb els dels contribuents catalans, tothom fes com qui escolta ploure.

Ha plogut molt des d’aleshores. La confessió de Pujol ha obert els ulls a molta gent, ara.

Però tinc la sensació que ja és tard.

Este artículo también está disponible en castellano: Jordi Pujol: Historia de una obsesión (por Siscu Baiges)