No solament no és cert que no hi ha federalistes a Catalunya i a Espanya. La veritat és que la qüestió de la reforma constitucional federal és una idea cada vegada més acceptada a la resta d'Espanya per institucions acadèmiques i partits
Considero el federalisme com l'opció política més ètica de
les que existeixen. Això adquireix una especial transcendència en un dia com
avui en què celebrem el Dia Mundial del Clima. Igual que succeeix amb el medi
ambient, existeixen altres problemes globals com el control internacional del
flux de capitals, la immigració o la crisi de refugiats a Europa que només es
poden resoldre amb una major cooperació entre Estats, amb estructures de tipus
federal. No només parlo de federalisme a Espanya, sinó també del federalisme a
nivell europeu i mundial.
Federalistes d’Esquerres aglutina actualment a una gran part
del moviment federalista català encara que el federalisme no és una proposta
nova ni a Catalunya ni a Espanya. Té una llarga tradició que es remunta al
segle passat. Les nostres aspiració és convertir-nos en un moviment de llarga
durada, cívic, europeista, federalista i respectuós amb el paper de les
institucions representatives i els partits polítics.
Els federalistes catalans ens mirem en el mirall de Quebec i
per això des del nostre naixement hem organitzat activitats amb figures com Stéphane
Dion, Jean Leclair o André Lecours i treballem de forma estreta amb la Fundació
Canadà.
D'ells hem tret algunes lliçons. De Stéphane Dion, per
exemple, hem après que la doble indentitat suposa una riquesa, no un problema.
Això és important a Catalunya on les enquestes assenyalen que un 75% dels
catalans manifesta tenir una doble identitat catalana i espanyola.
De Leclair hem après que el federalisme no és només una mera
arquitectura institucional sinó que també és una cultura que s'ha d'anar
assentant a poc a poc en la societat. Ell parla de federalisme moral, que
reconeix que no podem solucionar els problemes sense col·laborar amb els altres
i que la convivència és conflictiva en societats complexes com la nostra. El
federalisme, ens diu Leclair, afronta els conflictes d'una forma diferent,
positiva. No creu que existeixin solucions màgiques ni definitives, sinó que
buscar-les a través de la cooperació, intentant arribar a una solució en comú.
El federalisme moral s'oposa també a la idea del cabdillisme,
d'un líder que guiï al seu poble, un exemple d'això ho tenim ara aquí en la
defensa a ultrança de la figura d'Artur Mas com a president.
Federalistes d’Esquerres ha hagut d'afrontar amb freqüència
que ens diguin que no hi ha federalistes a Catalunya. Encara que no som una
organització de masses ni ho volem ser, sabem que això no és cert perquè la
idea federal té un potencial d'acceptació a Catalunya que està entre el 45% i
el 60% dels catalans, segons les enquestes.
També ens diuen que el federalisme és una ideologia
improvisada que ens hem tret de la cistella davant el sorgiment de
l'independentisme. Això tampoc és cert ja que la tradició federalista a Catalunya
es remunta al segle XIX. Aquí tenim a figures com la de Pi i Margall.
Ens diuen que no hauríem de voler tenir llaços amb Espanya
que és un país fosc, endarrerit i tancat. Això no és cert perquè si bé el
govern del Partit Popular ha actuat com un mur, Espanya com a tal és molt més
plural i això es podrà veure en els resultats de les properes eleccions
generals.
No solament no és cert que no existeixin federalistes a
Catalunya i a Espanya, la veritat és que la qüestió de la reforma
constitucional és una idea cada vegada més acceptada a la resta d'Espanya per
institucions acadèmiques i partits. Fins i tot dins de partits polítics que no
es declaren federalistes hi ha figures que han començat a proposar-la.
En aquest sentit, creiem que la nostra associació ha
aconseguit aglutinar diferents sensibilitats federals dins i fora de Catalunya
i ha contribuït al fet que aquesta qüestió estigui present en el debat.
Ara confiem que les properes eleccions generals siguin una
gran oportunitat, especialment si el Partit Popular no surt guanyador, perquè
s'iniciï una reforma constitucional que consolidi a Espanya un model federal
que dongui cabuda a les diferents sensibilitats i s'adeqüi al mateix temps a
les reformes federals cada vegada més urgents dins de la Unió Europea.
*Aquest text és una adaptació de la intervenció feta per
Toni Sitges-Serra a la presentació de Federalistes d’Esquerres al Campus
Universitari de Bellvitge el 20 de novembre de 2015 (transcripció i edició de
Santiago Vallejo i Beatriz Silva).
No hay comentarios:
Publicar un comentario