A sota les llambordes, Europa (i no Catalunya), o per què els independentistes no tenen suport internacional (Per Francesc Trillas)

Els promotors de la campanya independentista  a Catalunya esmercen enormes esforços i recursos per tractar d'obtenir suport internacional per la seva causa. Hi ha almenys dos llibres en anglès a les llibreries que expliquen els arguments a favor de la independència, escrits per partidaris locals (pel que sembla no van aconseguir trobar prestigiosos experts estrangers, que haurien augmentat la credibilitat de l’esforç). El govern  català mateix gasta recursos públics en aquesta campanya internacional, per exemple mitjançant el desplegament d'una organització de partidaris internacionals (d'origen català) anomenada "Diplocat". S’han enviat cartes al President Obama (que han rebut una resposta més aviat freda).

Els resultats de tots aquests esforços han estat molt escassos. Bàsicament, no hi ha suport extern rellevant per a la independència catalana. Portaveus oficials de les institucions de la Unió Europea han declarat en repetides ocasions que una Catalunya independent començaria la seva vida fora de la UE i publicacions de prestigi com The Economist i el Financial Times han expressat el seu suport a una millor integració federal de Catalunya a Espanya en una Europa unida. Els promotors de la independència haurien de reflexionar sobre les raons del seu fracàs. Potser les conseqüències distributives de la campanya independentista i de la independència real  (si és que alguna vegada es produeix) d'un territori relativament ric, on es respecten plenament els drets humans i la identitat, no són les que normalment encenen les campanyes internacionals de solidaritat. Estem parlant de la Catalunya del segle XXI, no de l’Índia, Sud-àfrica o Tibet al segle XX. Cap pacifista activista internacional no desitjaria un brot d’inestabilitat a Europa, sobretot al sud d'Europa i la Mediterrània. El federalisme és alhora una alternativa més realista i més ambiciosa. Els secessionistes sovint argumenten que els federalistes no tenim seguidors fora de Catalunya (sense tenir en compte l'opinió de 40 % dels espanyols, segons una enquesta recent, o  els partidaris internacionals esmentats anteriorment), suposant implícitament que l'ajuda externa no és necessària per a la independència. Però les noves fronteres són una qüestió internacional. El canvi climàtic, la inestabilitat financera, o la pobresa al món no es poden arreglar des de qualsevol dels actuals estats nacionals a Europa (com  sol dir Daniel Cohn – Bendit), i molt menys des d'un petit i nou estat-nació (sobretot si no s'accepta com a membre de la Unió Europea, cosa que ja sabem oficialment que d’entrada no passarà).

En un article molt revelador avui al New York Times  (NYT), diversos empresaris catalans manifesten la seva discrepància amb la campanya secessionista. El periodista només recull l'opinió d'un executiu a favor de la independència. Es tracta de Jordi Bagó i Mons, president executiu de Serhs, empresa proveïdora de càtering per a hotels i institucions públiques i altres serveis de turisme. Bagó és membre d'una associació empresarial que dóna suport a la secessió. El Sr Bagó argumenta que amb la independència "podem construir un model econòmic molt millor per a Catalunya". Un es pregunta si la mateixa  Serhs serà una font d'inspiració per a aquest model, ja que el president de la companyia i ex-polític , el Sr Ramon Bagó i Agulló, ha estat investigat per l'Oficina Antifrau catalana (vegeu El País , 29 de gener, 2013). Molt apropiadament, el reportatge de NYT explica com el govern català que promou la campanya secessionista, ell mateix ha estat debilitat per escàndols de corrupció. Llavors no és d'estranyar que aquest moviment tingui tantes dificultats a inspirar partidaris estrangers, com anteriors lluitadors catalans per la llibertat sí que van merèixer el suport de persones com George Orwell.