El cas de l’ecosistema de les polítiques actives d’ocupació en els plans de recuperació europeus
Voldria començar
explicant què són les polítiques actives d’ocupació (PAO a partir d’ara):
l’eina al servei de les persones en situació d’atur per trobar un lloc de feina.
Quina relació hi ha
entre les polítiques d’ocupació i la descentralització, la cooperació i el
federalisme? Sembla que no tenen res a veure, però en realitat, més del que
veiem a primera vista. La configuració, la governança i els instruments de les
PAO a nivell europeu, estatal, de les Comunitats Autònomes (CCAA) i els ens
locals conformen un ecosistema amb una arquitectura federalitzant.
La governança dels programes de les PAO no són un entramat fàcil d’entendre, de fet, tot el contrari, més aviat és una mena de teranyina que quan creus que l’has entesa, has de tornar a començar. Tot i això, amb molta bona voluntat, intentaré explicar-ho d’una manera senzilla.
La Unió Europea cada any en el marc del Semestre Europeu elabora
una sèrie de recomanacions als Estats Membre en relació a diversos àmbits, un
d’ells és la política d’ocupació. Aquestes recomanacions, conjuntament amb les
orientacions de política d’ocupació dels Estats, el Pilar Social Europeu i els
reglaments dels fons estructurals europeus, conformen els instruments europeus que
són adoptats en els diferents marcs de governança, en els quals participen les
diferents institucions europees on els Estats hi són representats. Són aquests instruments
els que el Ministeri de Treball amb les CCAA, i amb la participació del diàleg
social, en el marc de la Conferència sectorial d’Ocupació, s’encarreguen
d’elaborar, per una banda, l’estratègia d’ocupació, els plans anuals d’ocupació
i els plans específics, i per l’altra banda, distribueixen el finançament. A
Catalunya es disposa de l’instrument necessari per a una concertació
territorial amb els ens locals a nivell estratègic i de gestió, però el govern català
no l’ha posat en marxa... bé, això ho deixem per un altre moment.
Pensareu, per què explico
tota aquesta xapa sobre com funcionen els instruments i la governança de les PAO,
si en el subtítol parlo dels plans de recuperació europeus? Doncs té una
explicació. El govern espanyol, fent cas de les recomanacions de país de
la Comissió, va situar les PAO com un dels components del seu Pla de
Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), amb l’objectiu
d’aconseguir un mercat de treball, dinàmic, resilient i inclusiu, un Pla
aprovat per la Comissió Europea però també per l’ECOFIN, el Consell d’Assumptes
Econòmics i Financers format per tots els i les ministres d’economia i hisenda
dels Estats Membre. Les inversions proposades pel govern en aquest Pla es van
plantejar d’acord amb el treball coordinat pel Ministeri de Treball en el marc
de la Conferència Sectorial, així com el posterior repartiment del finançament
a càrrec d’aquest fons entre les CCAA s’han realitzat a través d’aquest òrgan.
A més, cal subratllar com la mateixa configuració dels programes inclosos en
les inversions, ja preveuen la gestió i participació de les CCAA i dels ens
locals en la seva execució.
La decisió del
govern espanyol d’incloure les PAO en el PRTR, amb una inversió específica per programes
d’ocupació juvenil (sempre és un bon moment per recordar que avui l’atur
juvenil, menors 25 anys, a Catalunya és del 33,4%!) preveient la participació i
coordinació dels diferents nivells de l’administració, és un exemple de com és
possible una configuració d’un model de governança federalitzant, també en el
marc d’un mecanisme creat en una situació d’emergència, tenint en compte tots
els nivells de decisió i gestió, i dotant-los dels espais i òrgans de
coordinació necessaris.
Ara bé, aquest és
encara un model en construcció. Tal com apuntava abans, a Catalunya la
Generalitat encara no ha desplegat la participació local dins d’aquest model.
Només combinant una estratègia de dalt a baix i de baix a dalt
podrem disposar d’un model plenament federal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario