FEDERALISTES 2030-2050: "La digitalització democràtica ja és federal" (per Gonçal Berastegui)

 El federalisme pot ser l’eina crucial de les democràcies per dur a terme una transició digital de les seves societats que reforci els seus valors

Al respecte de l’esperada darrera edició del Mobile World Congress, Antoni Gutiérrez-Rubí publicava recentment un article on constatava la intensitat, i la pertinença, del debat que hi va tenir lloc sobre l’impacte de la tecnologia en la democràcia. Subratllava els perills que comporten les possibles distorsions que pot provocar la digitalització si es construeix sobre incentius aliens, o oposats, als nostres valors, i proposava que “la política ha d’embridar el cavall desbocat de la tecnologia”.

Que aquesta és una missió extremadament rellevant per a la política ho demostra que, en efecte, els tres grans models per a la transició digital que es dibuixen en l’actualitat van indissociablement lligats a la pròpia política: l’autocràtic, el del “capitalisme digital” desregulat com ja el va definir Dan Schiller a finals del segle passat, i el democràtic. El primer utilitza la digitalització, i d’una manera més àmplia les seves tecnologies habilitadores, per controlar els ciutadans i assegurar la seva pròpia hegemonia. El segon, sota el dogma de la no-intervenció de l’Estat en els mercats, permet l’aparició digitalment accelerada d’oligopolis, on les dades són la matèria prima de corporacions – algunes de les quals arriben a tenir proporcions macroeconòmiques – les pràctiques de les quals poden arribar a col·lisionar violentament amb els pactes propis de les societats democràtiques, incloent els marcs laborals i fiscals, la privacitat o els drets dels consumidors.

Si bé aquests dos models han arrelat en la darrera dècada a la Xina i els EUA, respectivament, el tercer model – el democràtic – és l’europeu per excel·lència. Es basa en la idea genuïnament política que la prosperitat només existeix com a tal si es dona en democràcia i amb justícia social. Si no existeixen aquestes pre-condicions, no podrem parlar de prosperitat. Preservar aquest postulat, o encara millor, reforçar-lo, ha de ser un objectiu irrenunciable de la digitalització de la nostra societat.

És innegable que Europa ha quedat, si més no inicialment, endarrerida enfront les dues superpotències separades pel Pacífic en el lideratge global d’aquesta gran transició. Per tant, és fàcil preguntar-se si existeix un sistema capaç de traslladar el nostre postulat al desplegament de la digitalització de manera pràctica. Aquí, el federalisme es presenta com un sistema extremadament capaç, ja que és en sí mateix una estructura concebuda per reconciliar proximitat i globalitat, i per materialitzar el potencial de la col·laboració en la diversitat, enfront la idea de la dominància i la uniformitat.

Precisament, el federalisme es caracteritza per dotar als seus participants de la força pròpia de la unió – imprescindible per aconseguir la massa crítica que requereix una gran transformació tecnològica – i, a la vegada, conferir-los la flexibilitat necessària per adaptar-se als diversos reptes de la seva realitat local – garantint la pluralitat pròpia d’una societat moderna.

No només això. El Lincoln Laboratory del MIT, especialitzat en l’ús de la innovació tecnològica i el prototipat accelerat per donar resposta als grans reptes socials, en estreta col·laboració amb el sector públic dels EUA, destacava en un article recent “la importància de fer servir entorns regionals com a laboratoris d’innovació per accelerar el desplegament de noves tecnologies a través dels països i del món”. És la filosofia “Lean Start-up” de prototipat i escalat de productes i models de negoci en l’emprenedoria, aplicada als Estats compostos – no és casualitat que els EUA siguin un estat federal i extremadament divers. Federalisme emprenedor.

El federalisme és, per tant, l’eina que tenen les democràcies per reconciliar la prosperitat que necessitem que generi la transició digital, amb la consolidació dels seus valors imprescindibles i irrenunciables. Arribats aquí, aquest discurs ens pot semblar perfectament utòpic i teòric. La veritat, però, és que tot això ja està passant.

Gaia-X, la gran infraestructura de dades europea, recolzada per la UE, és federal. Els seus desenvolupadors la defineixen com a “una infraestructura de dades federada i segura, on els usuaris mantinguin la sobirania sobre les seves dades”. No és, per tant, un “núvol” tradicional – una estructura centralitzada propietat d’una única entitat que acapara tot el poder –, sinó que és un sistema federal construït sobre una infraestructura sobirana, dissenyada d’acord als estàndards europeus de privacitat, seguretat i equitat, sobre la qual les empreses podran innovar, concebre i prestar serveis de manera competitiva. Per tant, el que està cridat a convertir-se en el més potent motor d’innovació digital de la Unió Europea ja ha estat concebut com un sistema federal, per tal garantir que la democràcia i la justícia social estiguin indissociablement unides al nostre progrés.

La tasca de fer realitat aquest gran projecte europeu, sens dubte, és enorme i complexa, però totes les grans obres civils de servei públic ho han estat. Aquesta és, amb tota seguretat, entre les més importants i urgents del nostre present. Si hi tenim èxit, és possible que, en lloc de ser un moviment pioner, el federalisme institucional acabi sent l’actualització necessària del nostre sistema de governança per adaptar-se a la forma federal que ja haurà pres la nostra societat digital.