To be, or not to be, aquesta és la qüestió.
Milers de vegades hem escoltat aquesta expressió, si bé és possible que no
tothom sàpiga que és la primera frase del monòleg del personatge Hamlet de
l’obra Hamlet, príncep de Dinamarca
del dramaturg anglès, William Shakespeare.
Diuen els entesos en l’obra del gran autor anglès que aquesta locució
representa la pregunta essencial de l’experiència humana davant les tensions
que es produeixen entre la voluntat i la realitat, si bé, en aquest cas,
s’aplica a la consideració d’optar entre la vida i la mort.
L’objecte d’aquestes línies no és analitzar com s’ha d’interpretar el
significat que la frase amaga, sinó que l’utilitzem com a pretext per fer-nos
una altra pregunta recurrent sobre si té actualitat i continua vigent el terme
ser d’esquerres o bé, actualment, ja no té sentit.
Ser o no ser d’esquerres, aquesta és la qüestió?
Buscant informació trobo que el terme esquerra té el seu origen en la
votació que va tindre lloc el 28 d’agost de 1789 a l’Assemblea Nacional
Constituent, sorgida de la Revolució Francesa, en la que es discutia la
proposta d’un article de la nova Constitució que establia el veto absolut del
rei a les lleis aprovades per la futura Assemblea Legislativa.
Els diputats partidaris de mantenir els privilegis reals, es a dir el poder
absolut del rei, es van situar a la dreta del president de l’assemblea. Els
diputats partidaris de la sobirania del poble per sobre de l’autoritat reial,
es van situar a l’esquerra.
Per això, el terme esquerra va quedar associat a les opcions polítiques que
propugnaven el canvi polític i social, mentre que el terme dreta va quedar
associat a les que es van oposar als canvis.
D’aquí que també es parli de progressistes i conservadors, però no entrarem
a considerar si ser progressista vol dir ser d’esquerres o si tots els
conservadors són de dretes.
Actualment, les persones d’esquerres, majoritàriament, defensem el benestar
social o comú i apostem o lluitem per a garantir que tothom tingui les
necessitats bàsiques cobertes, més enllà
de la capacitat econòmica de cada persona, sent l’Estat qui ha de vetllar per
assegurar aquest objectiu, tal com es recull a l’article primer de la
Declaració Universal dels Drets Humans, on es diu que tots els éssers humans
neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.
Per això diem que les persones o governs d’esquerres han de treballar per
generar un benestar del que puguin beneficiar-se totes les persones. Això
significa que per aconseguir-lo tothom ha de pagar impostos, sent els més rics
els que paguin més, aplicant el concepte de redistribució de la riquesa.
És interessant no oblidar l’article 128 de la Constitució espanyola que
diu: Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui
la titularitat, resta subordinada a l’interès general.
Per les persones d’esquerres la igualtat i la democràcia són principis
fonamentals en una societat moderna, mentre que per a la dreta la llibertat i
els privilegis d’una minoria són el valors fonamentals.
Per això, les persones d’esquerres defensem el republicanisme i les
llibertats civils, mentre la dreta defensa la desigualtats i la monarquia,
entre altres arcaismes.
Les persones d’esquerres ens oposem a les desigualtats i a les injustícies
i reaccionem davant els abusos i la prepotència de les dretes.
Ser d’esquerres és no ser de dretes.
Ser d’esquerres és tenir consciència social i anteposar el bé comú per
sobre de l’interès personal. Per això, les persones d’esquerres defensem els
serveis públics i estem en contra de les privatitzacions de serveis essencials
com l’educació, la sanitat, la dependència, les pensions, etc.
Ser d’esquerres no només és la senyal d’identitat que defineix l’essència d’un
col·lectiu sinó també una forma de ser i actuar per aconseguir el progrés de la
societat a través de valors com la cooperació, la solidaritat, la fraternitat,
etc.
Ser d’esquerres és voler canviar aquest sistema de vida per un altre que
sigui just i realment democràtic.
Evidentment, tenir un govern d’esquerres no sempre és garantia de progrés o
tenir un de dretes d’estancament. Al llarg de la història hem vist com el
comportament d’alguns dirigents polítics han traït a la classe que
representaven i han legislat en contra de la majoria de la societat i a favor
d’una minoria privilegiada. També hem vist com alguns partits polítics incomplien
els seus programes electorals i s’oblidaven dels seus compromisos.
Ara bé, malgrat la manca de coherència i honestedat d’aquells que hem
confiat, més enllà dels discursos de la dreta o proclames incendiaries de
l’ultradreta, és evident que si es vol que una societat avanci, cal continuar
lluitant pels valors de la justícia i de l’equitat.
Per això, ser d’esquerres és treballar per una societat més justa i
sostenible, perquè un altre món és possible. I no hem d’oblidar que qui perd els seus orígens perd la seva identitat.
Cridem qui som i que tothom ho escolti, escrivia Miquel Martí i Pol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario