Criteris republicans per a una nova etapa (per Cristina Simó)

Quan parlem de república hem de parlar de democràcia participativa, d’educació pública, lliure, gratuïta i laica, de salut per a tothom des de la xarxa pública, des de la concepció que la pau pot crear vida, riquesa i futur, mai la guerra. Des de la convicció  que el camí històric que hem fet junts les persones i pobles que vivim a Espanya ha de continuar en el present i en el futur, com el gran objectiu

El debat sobre república és un debat pendent. Tot i que hi ha un ampli nombre de federalistes d’esquerres que es declaren republicans i republicanes obertament, aquest debat a Catalunya i a la resta de l’estat, és avui  una assignatura pendent i necessària.

El canvi de model d’estat no és una qüestió de forma sinó de contingut. El pas de monarquia a república va lligat a un canvi de model, que garanteixi i aprofundeixi els drets de la seva ciutadania.

El republicanisme des del seu naixement no va ser només una idea inspirada preferentment en la forma electiva del cap d’estat sinó una concepció d’ordre polític basada en principis com la democratització de la vida pública, el sufragi universal i l’eliminació dels privilegis socials

Quan parlem de república hem de parlar de drets i obligacions, de democràcia participativa, d’educació pública, lliure, gratuïta i laica, de salut per a tothom des de la xarxa pública millorada i articulada, des de la concepció que la pau pot crear vida, riquesa i futur, mai la guerra, des de la convicció de que el camí històric que hem fet junts les persones i pobles que vivim a Espanya, ha de continuar en el present i en el futur, com el gran objectiu.

La República és una concepció d’Estat que es caracteritza per uns determinats principis, valors, continguts, funcionament institucional i vinculació a la realitat social de la qual emana com a representació lliurement consentida. És el que es pot anomenar Democràcia Republicana, i en aquest sentit, es pot vincular a la definició que sobre república estableix la Constitució de la II República Espanyola, que defineix a Espanya com a “una República democràtica de treballadores i treballadors de tota classe que s’organitza en règim de llibertat i justícia”.

La República del segle XXI, ha de respondre a les característiques del nou capitalisme global, i per tant no pot ser una simple continuïtat de la segona.

Per què plantejar com alternativa una República? Per tres raons: l’herència republicana, l’esgotament de la transició i la crisi econòmica – financera lligada a  la crisi de model d’estat.

El republicanisme des del seu naixement no va ser només una idea inspirada preferentment en la forma electiva del cap d’estat sinó una concepció d’ordre polític basada en principis com la democratització de la vida pública, el sufragi universal, l’eliminació dels privilegis socials, l’atenció a les diferencies socials i la separació de l’església i l’estat. El republicanisme va fer una aposta per la cultura i l’educació pública, la supressió de l’esclavitud, l’augment del pes específic dels ajuntaments a l’estructura de l’estat, el sufragi universal per a les dones, la reforma agrària, l’Ensenyament i la cultura, la Pau (article 6 de la constitució), els drets de les dones, el divorci, la legalització de l’avortament i la despenalització de l’adulteri. Va representar també un avenç en la consecució de majors graus d’autonomia política de les nacionalitats històriques de l’estat espanyol.

L’actual model constitucional planteja dificultats per avençar cap un Estat Federal i sobretot consolida per la porta falsa la monarquia com a forma d’estat sense consulta prèvia

Actualment vivim l’esgotament de la transició. Es va pactar una constitució que conté alguns articles contradictoris entre sí. Per exemple el art.14 es incompatible amb el 56 i el 57 i dóna una ambigüitat calculada a l’hora del tractament a les regions i nacionalitats. Ambigüitat que ara veiem planteja dificultats per avançar cap un Estat Federal i sobretot consolida per la porta falsa la monarquia com a forma d’estat sense consulta prèvia, així com una llei electoral antidemocràtica.

La monarquia expressa, no només simbòlicament, sinó pràcticament, el poder de les oligarquies financeres i empresarials, que dominen entre 1.400 famílies el 80% del PIB, i sota d’aquesta hegemonia s’han donat retrocessos en drets polítics, socials, laborals, econòmics, mediambientals, deixant en paper mullat els drets més importants imposats en el seu dia a la Constitució Espanyola.

L’actual crisi econòmica capitalista, les contradiccions acumulades pel procés autonòmic i la pintoresca llei successòria, la corrupció econòmica i del sistema jurídic, la creixent desigualtat social poden crear l’oportunitat per un qüestionament de tots aquests dèficits i, per tant, de la forma d’Estat.

Ara es tracta d’avançar cap a un nou model d’estat federal, solidari i republicà.

Hem d’apostar per altres valors, per una altra forma d’estructurar l’estat, perquè la ciutadana i el ciutadà siguin subjectes actius de la vida política, per l’austeritat en la gestió dels recursos, per un model federal carregat de solidaritat i d’igualtat en els territoris, per dotar de major democràcia a les institucions de l’Estat, per la transparència a la gestió i per dotar a la ciutadania de majors possibilitats de participar en l’acció política quotidiana.

Ni independentisme ni immobilisme. Hem d’avançar junts en un únic procés constituent cap a la tercera república.